ELS APARELLS REPRODUCTORS. SEXUALITAT

1.- LA REPRODUCCIÓ DE L'ÉSSER HUMÀ

Les persones ens reproduïm sexualment. Les dones produeixen gàmetes femenins anomenats òvuls, i els homes, gàmetes masculins anomenats espermatozoides. Aquestes dues cèl·lules reproductores s'uneixen per formar un zigot.

La fecundació és interna i som vivípars.

Gametogènesi: Procés de formació dels gàmetes, que es duuen a terme a les gònades.

Dimorfisme sexual: Els homes i les dones, a més de tenir aparells reproductors diferents, tenim un dimorfisme sexual força marcat.

Quan un infant neix, ja té formats els òrgans sexuals. Aquestes òrgans reproductors corresponen als caràcters sexuals primaris.

Pubertat: Maduració dels òrgans sexuals i siguin capaços de produir cèl·lules (10-16 anys).

Les hormones originen importants canvis corporals que s'anomenen caràcters sexuals secundaris.

L'adolescència comprèn el període de temps que transcorre entre la pubertat i l'edat adulta. Es produeixen canvis físics que condueixen a la maduresa sexual i comencen a sorgir també els canvis psicològics i socials.

Sexe: Conjunt de característiques biològiques i fisiològiques per les quals distingim entre individus femenins i masculins.

Sexualitat: Conjunt de condicions anatòmiques, fisiològiques i psicològiques que caracteritzen cada gènere, i representa un seguit de fenòmens emocionals i conductuals, relacionats amb el sexe, que marquen l'ésser humà durant tot el seu desenvolupament.

2.- L'APARELL REPRODUCTOR I ELS GÀMETES FEMENINS

A l'interior de l'aparell reproductor femení es produeixen els òvuls i té lloc la fecundació i el desenvolupament de l'ésser nou.

Els òvuls són els gàmetes femenins; és a dir, les cèl·lules sexuals femenines. L'òvul és una cèl·lula molt gran amb forma esfèrica. Es produeixen als ovaris, dins d'unes càpsules anomenades fol·licles de Graaf. Cada 28 dies, aproximadament, un d'aquests fol·licles madura, s'obri i expulsa un òvul, que passa a les trompes de Fal·lopi i es dirigeix cap a l'úter.

Quan neix una nena, els seus ovaris ja hi ha unes 400.000 cèl·lules que, quan sigui l'hora, començaran a madurar d'una en una i es transformaran en òvuls.

3.- L'APARELL REPRODUCTOR I ELS GÀMETES MASCULINS

La funció de l'aparell reproductor masculí és produir espermatozoides i dipositar-los dins de l'aparell reproductor femení.

Els espermatozoides són els gàmetes masculins; és a dir, les cèl·lules sexuals masculines. L'espermatozoide és una cèl·lula petita amb una cua llarga que li permet desplaçar-se i un cap que conté el nucli. Els espermatozoides es produeixen contínuament des de la pubertat. Els espermatozoides surten del cos a través de la uretra en un procés denominat ejaculació. Amb l'ejaculació s'expulsa a l'exterior el semen, que conté els espermatozoides i els líquids segregats per les vesícules seminals i la pròstata.

Quan són dipositats a l'interior de la vagina, s'hi mantenen vius entre tres i cinc dies, període de temps en el qual es pot produir una fecundació.

4.- ELS CICLES DE L'APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
(EL CICLE MENSTRUAL)

En la dona cada mes (28 dies) es repeteix un cicle l'objectiu del qual és preparar el seu cos per a un possible embaràs. Al llarg d'aquest cicle el teixit de l'interior de l'úter, que s'anomena endometri, va engrossint-se, per permetre el desenvolupament de l'ésser nou. Cap a la meitat del cicle (14è dia) es produeix l'ovulació, que és la sortida de l'òvul de l'ovari.

Les hormones sexuals femenines son els estrògens i la progesterona. El nivell d'estrògens segueix un procés cíclic. Quan el nivell és mínim, s'indueix la formació d'un fol·licle de Graaf. Dins del fol·licle es produeix la maduració d'un òvul. Quan el nivell d'estrògens es màxim, es produeix l'ovulació. Després d'alliberar l'òvul, el fol·licle de Graaf es transforma en el cos luti o groc que produeix progesterona que indueix el creixement i la maduració de l'endometri, el teixit que recobreix l'úter i on s'ha d'implantar l'òvul fecundat.

Si l'òvul no és fecundat abans de 24 hores, es mor. En aquest cas s'expulsa l'òvul juntament amb el teixit de l'endometri que s'havia format. Això causa una lleu hemorràgia, la menstruació. Aquest cicle es repeteix cada 28 dies, aproximadament, des de la pubertat fins a la menopausa i està controlat per diverses hormones. 

5.- LA FECUNDACIÓ I L'INICI DE L'EMBARÀS

La fecundació és la unió d'un òvul i un espermatozoide, cosa que dóna origen al zigot, la primera cèl·lula de l'ésser nou. Durant l'acte sexual o coit, l'home introdueix el penis a la vagina de la dona. Quan es produeix l'ejaculació, el semen es diposita a la vagina i els espermatozoides viatgen fins a la trompa de Fal·lopi. Si a la trompa es troba un òvul, els espermatozoides l'envolten i s'hi adhereixen. Només un d'aquests travessa les cobertes que envolten l'òvul i introdueix el cap al seu interior. El material genètic de l'òvul i el de l'espermatozoide es fusionen. D'aquesta manera es forma el zigot o cèl·lula ou. 

6.- EL DESENVOLUPAMENT DE L'EMBARÀS

Amb la fecundació s'inicia l'embaràs o gestació, que dura unes quaranta setmanes i s'acaba en el moment del part. Durant l'embaràs s'interromp el cicle menstrual, és a dir, la dona no té la menstruació ni es produeixen òvuls nous. El zigot, que es forma a la trompa de Fal·lopi, es divideix diverses vegades fins a formar una massa de cèl·lules que arriba fins a l'úter i s'adhereix a la paret. Aquesta massa de cèl·lules és l'embrió.

Zigot → Mòrula → Blàstula →Embrió →Fetus →Nadó

Juntament amb l'embrió es creen tres importants estructures que en permeten el creixement i supervivència:

• Bossa amniòtica. És un sac ple de líquid en què creix l'embrió.
• Placenta. És un òrgan que es forma a la paret de l'úter. La seva funció és unir l'embrió a la mare, perquè aquesta pugui nodrir-lo mentre és al seu interior.
• Cordó umbilical. És un tub que està recorregut per diversos vasos sanguinis. La seva funció és transportar oxigen i nutrients de la placenta a l'embrió i substàncies de rebuig de l'embrió a la placenta.

L'embrió continua augmentant el nombre de cèl·lules i va creixent i transformant-se. A partir de la vuitena setmana, quan ja té l'aspecte d'un ésser humà i s'hi reconeixen tots els òrgans, s'anomena fetus. Al llarg de l'embaràs la mare experimenta importants canvis, a causa del desenvolupament i creixement del fetus al seu interior, a l'intercanvi que manté amb ell a través de la placenta i al fet que el seu cos es prepara per al part i la lactància. Durant aquest període la mare ha de cuidar-ne especialment l'alimentació i no prendre alcohol, tabac o unes altres drogues, molt perjudicials per a l'embrió.

7.- EL PART

El part és la sortida del fetus a l'exterior, quan ha completat el seu desenvolupament. Aquest procés consta de tres fases:

LES COMPLICACIONS DEL PART

• Mala posició del fetus.
• Dilatació insuficient del coll de l'úter i de la vagina (s'administra oxcitocina).
• Pinçament del cordó umbilical.
• Cesària: incisió a la paret abdominal.

8.- L'ESTERILITAT I LES TÈCNIQUES DE REPRODUCCIÓ ASSISTIDA

L'esterilitat és la impossibilitat de tenir fills. La causa pot estar en l'home, en la dona o en tots dos alhora. Actualment hi ha tècniques de reproducció assistida, que permeten tenir fills a parelles que, d'una altra manera, no en podrien tenir:

• Inseminació artificial. S'utilitza quan els espermatozoides tenen dificultats per fecundar l'òvul. Consisteix en la introducció dels espermatozoides a l'úter de la dona.
• Fecundació in vitro (FIV). Consisteix a practicar la unió de l'òvul i l'espermatozoide, la fecundació, fora de la mare, al laboratori. Després s'introdueix l'embrió a l'úter.

9.- ELS MÈTODES ANTICONCEPTIUS

Els mètodes anticonceptius són sistemes per evitar embarassos quan es mantenen relacions sexuals.

Les malalties de transmissió sexual (MTS) son un grup d'infeccions que tenen lloc com a principal via de contagi les relacions sexuals. Es classifiquen en bacterianes (sífilis i gonorrea), víriques (herpes genital, hepatitis, Sida) i per fongs (candidiasi).

LA SALUT SEXUAL. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut sexual com estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; per això no es refereix tan sols a l'absència de malaltia.